A finals dels segle XIX i principis del segles XX les dones van començar a reivindicar els seus drets. Fets com la protesta el 8 de març del 1857 on milers de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York amb el lema ‘Pa i roses’ per protestar per les míseres condicions laborals i reivindicar una retallada de l’horari i la fi del treball infantil o els incendis de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el 25 de març de 1911 on van morir 142 treballadores, es van convertir en l’origen d’aquesta commemoració.
La I Guerra Mundial i el 8M
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. Un any abans de finalitzar la Gran Guerra, el 8 de març de 1917, les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer per demanar el retorn dels soldat i més aliments.
Des de llavors, el 8M ha esdevingut un dia de celebració, però també de reflexió i acció per millorar la situació de les dones a tot el món.
És un dia per recordar que la lluita pels drets de les dones encara no s’ha acabat i que hem de continuar treballant junts per aconseguir un món més just i equitatiu per a totes les persones.
Per cert, el Dia Internacional de la Dona a Espanya es va celebrar, per primer cop, l’any 1936, abans que esclatés la Guerra Civil.
Testimonis fotogràfics
Aprofitant l’efemèride, he buscat al meu arxiu algunes fotografies de Barcelona i de les dones que hi viuen per retre-les un homenatge.
He trobat fotografies de manifestacions feministes reclamant el dret a poder avortar (1985), protestes davant la presó de dones de la Trinitat (1977), dones reclamant l’Amnistia així com també l’abolició de la llei de perillositat social. Una llei franquista – que havia substituït la llei de “vagos y maleantes” de 1933- que no va ser derogada completament fins 1995.
Al 1976 les dones ja es manifestaven per la Rambla de Catalunya contra la violència masclista. Un “No a les violacions i agressions” encapçalava la manifestació. Han passat 54 anys i sembla que res hagi canviat. Una altra pancarta en forma de tisores que porta una dona penjada del coll clama: “Contra la violació, castració”. Potser seria un acte dissuasori, no ho sé.
Les dones han estat i estan a tots els àmbits, a tot arreu. Per això, també he volgut ensenyar-vos imatges de dones que treballen a casa i d’altres que treballen a fàbriques o les trobem treballant per la ciutat.
El que sí és clar és que el 8M és un dia dedicat a totes les dones, a la lluita per a la igualtat de la dona en tots els àmbits de la nostra societat.
Us convido a veure la meva galeria de fotografies Barceldona on intento, de manera modesta, retre homenatge a les dones de la meva ciutat.
