L’arquitecte Frank O. Gehry va ser guardonat el 7 de maig d’enguany amb el Premi Príncep d’Astúries de les Arts. Nascut a Canadà l’any 1929 i nacionalitzat als Estats Units, Ghery s’ha convertit en el sisè arquitecte que obté el guardó i el comparteix amb Oscar Niemeyer, Francisco Javier Sáenz de Oiza, Santiago Calatrava, Norman Foster i Rafael Moneo – aquest últim el va rebre l’any 2012-.

Respecte la seva biografia comentar que un jove Gerhy de 32 anys es va traslladar a la ciutat de la llum, París, i va quedar embadalit admirant les obres de Le Corbusier i d’altres arquitectes francesos i europeus que van influenciar les seves primeres obres.

Un any després va tornar a Los Angeles i va obrir el seu estudi on va desenvolupar un estil molt personal i únic. Segons ell, només existeixen dues categories d’arquitectes: “Qui dissenya edificis que no són bons tècnica i econòmicament i els que es troben en el pla contrari”.

L’autor del Museu Guggenheim de Bilbao va començar a experimentar amb materials inusuals realitzant composicions geomètriques. Un exemple és la casa-estudi del pintor Ron Davis a Malibú, Califòrnia, sobre el qual va dir que va veure “en aquest edifici una pila de possibilitats. Vaig passar-hi molt de temps, assegut i mirant. Mirant on queien les ombres i la llum del sol. Vaig començar a jugar amb els reflexes explorant el seu potencial visual i emocional”.

Un altre exemple va ser la seva casa familiar. La va comprar en una zona residencial a Santa Mònica i la va reformar reconstruint tot l’interior. Quan va passar a revestir l’exterior de malles metàl·liques, contraxapats de fusta i xapes metàl·liques ondulades, l’astorament dels veïns va ser majúscul, van posar el crit al cel, però la fama de Frank O. Ghery com a artista i arquitecte reconegut va apaivagar els ànims del selecte veïnat.

Considerat un dels més destacats representants del corrent desconstructivista dels Estats Units, destaca el seu particular estil, les formes semidescompostes i la idea de que “un edifici, un cop finalitzat, ha de ser una obra d’art, com si fos una escultura”.

Com a dissenyador ha estat sempre innovador i ha usat materials atípics com la col·lecció de mobles de cartró ondulat, laminat i premsat Experimental Edges. A Ghery li interessava explorar la resistència estructural i la forma en materials poc comuns a través del domini de l’enginyeria. També va dissenyar una col·lecció de joies exclusives per a Tiffany i l’any 1984 va crear la seva primera làmpada de disseny feta a mà i amb forma de peix. Aquest animal es va convertir en la seva principal font d’inspiració per a futures escultures.

Avui vull fer esment a dues obres de Frank O. Gehry, una a Barcelona i l’altra a Bilbao.

 

El Peix Daurat

Arran dels Jocs Olímpics, Barcelona va transformar la seva façana marítima. Havia nascut un nou barri al litoral barceloní, la Vila Olímpica. Els barcelonins van cedir les seves noves cases als atletes durant la celebració dels Jocs. La residència dels esportistes, tancada amb pany i forrellat per als mitjans de comunicació, preservaba la intimitat i la tranquilitat dels atletes.

El Port Olímpic, flanquejat per dues torres, la Mapfre i l’Hotel Arts, era la frontera de la Vila. A peu de l’hotel i mirant cap al mar, Frank O. Gehry va instal·lar una escultura amb forma de peix de 56 metres de longitud i 35 d’alçada. Sembla com si l’animal volgués tornar al mar.

Aquesta escultura és un gran entramat daurat de fines línies d’acer inoxidable sostingudes sobre una estructura metàl·lica que ressalta quan el sol es reflecteix en les escates daurades. La seva visió des del Passeig Marítim, les postes de sol des de la platja de la Barceloneta o des de les terrasses del Port Olímpic han convertit el Peix Daurat de Frank Gehry en la nova icona de la ciutat.

Museu Guggenheim de Bilbao

Situat a la riba de la ria de Bilbao, a una zona denominada Abandoibarra, es troba el museu Guggenheim. Les seves formes curvilínies i retorçades i recobertes de pedra calcària, les cortines de vidre, acer inoxidable, zinc i planxes de titani tenen una superfície total de 24.000 metres quadrats, dels quals 10.540 estan reservats per a les exposicions distribuïts en 19 galeries. La construcció del museu va fer guanyar a Frank Ghery fama i prestigi internacional i va obtenir diversos premis, com ara el de la Funació Austríaca Friedrich Kiesler (1998) i el Premi Internacional de Disseny (1999) que li va concedir la Societat d’Enginyeria de la Il·luminació de Nord-Amèrica.

El crític d’arquitectura del The New York Times, Paul Goldberger, l’any 1989 va escriure: “Els edificis de Gehry són grans experiments sobre formes geomètiques i materials primaris i, des d’un punt de vista estètic, es troben entre les obres arquitectòniques més profundes i brillants del nostre temps”.

33 anys després el comentari de Golberger segueix vigent.

 

 

BlogFrank O. Gehry, l’escultor d’edificis